Valoració final de curs

HAS PROGRESSAT EN

• Competència en la gestió de la informació i competència digital: desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informació amb l'ús de la tecnologia de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

• Competència social i ciutadana: el contacte habitual amb els mitjans (impresos, audiovisuals o digitals) permet conèixer la realitat social en què vivim i prendre consciència dels drets i obligacions que intervenen en l'exercici de ciutadania en una societat plural i democràtica.

• Competència aprendre a aprendre: a través del contacte amb la realitat social i acadèmica, l'ús reflexiu de la llengua i l'ús de les TIC, l'estudiant pot desenvolupar les habilitats per continuar l'aprenentatge de manera eficaç i autònoma, d'acord amb els seus objectius i necessitats.

• Competència d'autonomia i iniciativa personal: la creació i disseny de textos periodístics tant en treball d’equip de redacció com en  treball individual, permetrà l'adquisició de la consciència i l'aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com responsabilitat, perseverança, autoconeixement i autoestima, creativitat, autocrítica, control emocional i la capacitat de triar i aprendre dels errors.

HAS DE MILLORAR

 • Competència en comunicació lingüística: desenvolupament de la capacitat per comprendre i produir textos diversos (notícies, reportatges, entrevistes, articles d'opinió, cròniques, comentaris, monografies acadèmiques, etc.), d'una manera coherent, adequada, ben cohesionats i correctes en valencià.

 Empar Ibáñez

Dos reis, dues èpoques...

Dos Reis per dues èpoques diferents d'Espanya. Encara queés induptable que Felip heretarà el tarannà per reganar del seu pare, el context politic en que ascendià al tron és completament diferent al del seu antecessor. Mentre Juan Carlos va tenir la dificil tasca d'intaurar la democracia a Espanya despres de la mort del General Francisco Franco, Felipe Vl harà de fer servir tot el seu talent politic per a una altra tasca gens facil :mantenir l'estabilitat.
Mantenir la unitat d'Espanya o fer valer la institució monàrquica seran dos dels reptes que haurà d'afrontar Felip durant el seu regnat.

Dona mata a sa mare per tenir relacions amb el seu marit, i viu dels seus estalvis.

Susan Edwars, una dona natural de Nottingham, va matar la seva mare després d'assabentar-se que aquesta es ficava al llit amb el seu marit, Christopher Edwards.
La va enterrar al jardí i, amb el seu marit, va mantenir el secret durant 15 anys per seguir aprofitant-se dels estalvis dels seus progenitors.
Han obert una investigació sobre el succés. «La meva mare es va ficar al llit amb el meu marit, així que la vaig matar i he viscut dels seus estalvis durant els últims 15 anys», ha admès la dona.

La senyora Edwards, de 56 anys, i el seu marit, de 57, han estat acusats de matar-los a tots dos al maig de 1998 i d'apropiar-prop de 300.000 euros que tenien estalviats els pares de Susan. Peró ella nega el haber assasinat al son pare. No obstant això, el fiscal sosté que ella s'ha inventat aquesta part dels fets: també seria la culpable de la mort del seu progenitor.

La senyora Edwards, va coultar l'assassinat a la fmailia per seguri aprofitant les estalvis de els seus pares.
Les seus mentides tenien com objectiu seguir vivint a costa de les lliures dels seus pares.

Te por la familia de les dues xiquetes violades i ahorcades

La familia de les dues xiques que van ser violades y ahorcades en Uttar Pradesh, han abandonat aquest estat de l'India per temor a sufrir represàlies de veins de la çona.

"No queremos estar en Katra Sadatgani" (No volem estar en Katra Sadatgani) "Ni siquiera en el distrito de Badaun, por lo que nos vamos fuera del estado" (Ni tan sols al distrito de Badaun, per el que ens anem fora de l'estat) Ha dit el pare d'una de les adolescents, que son cosines.
El pare ha dit que els mafiliars han rebut missages que gent influent de la çona dien que una vegada se vagin els miotjans de comunicació i els politis de la localitat, estaran al seu mercè de nou.
Les dos xiques eren del nivell mes baix en el sistema de castas hindú, van ser violades y ahocades a un árbol proper a la seva cassa la nit del passat 28 de maig.
L'hi van fer un grup d'homes de la çona i de una casta mes poderosa.

Mes de trescents policies estan per la çona, sobretot, per a protegir a la familia, i a la vegada vigiles el domicili de diversos dels cinc xics detingut per aquest crimen.

Gaur, del Bharatiya Janata Party (BJP), es el gobernant del pais asiatic, ha affirmat que el crimen per violació asoles pot ser considerat com tal si es denunciat a la policia, ja que si no es asi, al seu judici es un asumpte entre homes i dones.

Fa dos dies, altra adolescent va ser trobada ahorcada a un arbol supostamen despres d'haber sigut violada en Uttar Pradesh, el estat mes poblat d'Asia, que te cerca de dos milions d'habitants.

Aquestos crimens van tindre amplia repercusió internacional i suscitaren a una intensa polemica dins del pais per les denuncies de inacción policial.
Les violacion a l'India, son cadad ia mes escoltades a els mitjans de comunicació, fructe per la conciencia crada per la violació en grup y la mort d'una estudiant en Nueva Delhi, el 16 de desembre de 2012.

Aquesta vioalció va generar moltes protestes i va obrir un debat sin precedent sobre la situació de la dona al pais, el que va portar al govern a reformar les lleis contra els agresors sexuals.

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS

Els gèneres textuals relacionats amb el periodisme es classifiquen segons la funció que desenvolupen: informativa o interpretativa (o valorativa). Així, doncs, tenim:
Els gèneres informatius : s’informa de manera objectiva. Exemples: la notícia i l’entrevista. (La crònica i el reportatge són gèneres mixtos (o híbrids ); és a dir, combinen la informació amb valoracions o interpretacions de l’autor del text.) .
Els gèneres interpretatius o d’opinió : se’n fa una valoració dels fets. Exemples: l’article d’opinió, l’editorial, la carta al director...


Els gèneres informatius
La notícia


La notícia és un text narratiu que informa d’un fet o d’un esdeveniment de l’actualitat de forma objectiva.
• Contingut de la notícia
  La notícia s’estructura a l’entorn de sis preguntes bàsiques (les 6w):
  qui? (la protagonitza), què? (ha passat), quan ? (s’ha produït), on? (ha succeït), per què? (ha passat), com? (s’ha esdevingut). Amb tot, però, no sempre es té prou informació per respondre totes aquestes qüestions.
  Aquesta és una estructura fixa, de piràmide invertida; és a dir, la informació es disposa de més a menys importància.

• Estructura de la notícia
  La notícia presenta tres parts: el titular , l’ entrada (o lead ) i el cos .
  .El titular : exposa de forma clara el contingut de la notícia.
  Pot anar acompanyat de/d’:
  .avanttítol : situa el lector en el context necessari per entendre la notícia. No hi figura sempre.
  .títol : presenta la informació fonamental.
  .subtítol : completa o aclareix la informació que conté el títol. No hi figura sempre.
• L’ entrada és el primer paràgraf, escrit en negreta o amb un cos de lletra més gran, que facilita les dades bàsiques de la notícia, ampliades al cos. Conté el qui i el què , però també hi poden figurar la resta de preguntes.
• El cos de la notícia sol presentar la resta de preguntes i desenvolupa els fets complementaris en diversos paràgrafs. Cada paràgraf conté una informació diferent. Si la notícia és molt llarga, sol contenir titolets (en negreta) amb l’objectiu de facilitar-ne la lectura i la comprensió.

• Aspectes lingüístics de la notícia
  
  
• Funció del llenguatge predominant: referencial (o informativa).
• .Ús denotatiu del lèxic.
• .Sintaxi predominant: oracions coordinades i subordinades substantives i adjectives (ordre sintàctic: subjecte+verb+complement).
• .Ús del mode indicatiu (3a persona).
• .Modalitat oracional: enunciativa.
• .La llengua de redacció: clara, precisa i correcta (varietat estàndard, és a dir, varietat comuna).

El reportatge


• El reportatge és un text expositiu d’extensió variable que explica uns fets que el periodista (un reporter) ha presenciat o ha investigat directament. Respon a dues situacions comunicatives diferents: amplia un fet d’actualitat, o desenvolupa un tema concret que desperta l’interès del lector.
• Estructura del reportatge El reportatge sol presentar:
  .un titular : presenta el tema del reportatge.
  .una entrada (no sempre): la primera part del text, que condensa el tema. L’entrada ha de ser atractiva  perquè té la finalitat d’incitar a la lectura del reportatge.
  .el cos de la informació: conté les dades dels fets narrats (causes, conseqüències, testimonis, declaracions, entrevistes...). També pot incloure diversos titolets, fotografies, gràfics, mapes... El paràgraf final sol resumir-ne la idea central.
  La crònica
  La crònica és un relat periodístic que informa sobre uns fets ocorreguts en un espai de temps concret. L’autor de la crònica narra els esdeveniments recents dels quals és testimoni i hi afegeix alguns elements d’interpretació i de valoració personals. La crònica sol ser complementària d’altres notícies sobre esdeveniments produïts de forma imprevista (per exemple: segrestos, atemptats, catàstrofes naturals...) o de forma previsible (les seccions fixes dels diaris: cròniques polítiques, esportives, culturals...).
• L’estil de la crònica és més lliure que el de la notícia. El cronista sol incloure-hi les sis preguntes bàsiques, però amb l’ordre que considera adequat, i el suport gràfic de fotografies, de gràfics... per exemplificar i detallar la informació.

• Estructura
  L’estructura de la crònica és semblant a la de la notícia:
  . titular informatiu: pot constar d’avanttítol, de títol i de subtítol, o només de títol.
  . entrada (no sempre): primer paràgraf, sovint escrit en negreta, que presenta les dades bàsiques de la crònica.
  . cos : desenvolupa la informació. També conté elements subjectius de l’autor de la crònica, i, doncs, hi figuren recursos com els adjectius valoratius, les comparacions, les metàfores... Si la crònica és llarga, sol incloure titolets.
  Tipus de cròniques:
• Segons el tema de la crònica, parlem de cròniques polítiques, culturals, esportives, socials... Segons els mitjà de comunicació, parlem de cròniques audiovisuals i de cròniques escrites.

L'entrevista

• L'entrevista és un diàleg extens i a fons que manté el periodista amb un personatge prestigiós o d'actualitat. L'objectiu és aconseguir el màxim d'informació sobre la persona o el tema en què ell està qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
  •  L' entrevista de personalitat : té l'objectiu de revelar el món interior d'una persona rellevant; se centra en els aspectes més representatius del seu tarannà i de la seva obra o activitat professional. Va precedida de dades biogràfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es transcriu el diàleg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingüístiques de l'entrevistat.
  •  L' entrevista d'opinió : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa sobre una matèria determinada. L'eix de l'entrevista no és tant la personalitat de l'entrevistat com el tema. Va precedida de la presentació de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les varietats lingüístiques.

ELS GÈNERES D'OPINIÓ

• La funció dels gèneres d'opinió és crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal d'influir positivament en la consciència de la ciutadania. Els comentaristes són testimonis directes d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrària; són professionals que segueixen unes normes deontològiques; però darrera d'una opinió hi ha una determinada d'interpretar el món, és a dir, una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.

L'editorial

• L'editorial és l'article d'opinió o de fons que, sota l'òptica de la direcció del periòdic, reflecteix les grans orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial és la següent:
  •  La introducció: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
  •  El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
  •  La cloenda: evidencia la interpretació de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
  Entre les diverses classes d'editorials, cal destacar-ne les següents: el didàctic (pretén instruir el lector), l'interpretatiu (presenta conclusions que no són definitives) i l'objectiu (exposa només dades comprovables).

L'article d'opinió

Els articles d'opinió exposen anàlisis, crítiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'interès general. Hi ha articles d'opinió de col·laboradors habituals del mitjà de comunicació i altres de col·laboradors més o menys esporàdics, entesos en els fets o situacions que comenten. L'estructura d'un article és molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o argumentativa. Els raonaments són divulgatius. El títol pot suggerir el to de l'article: humor, informació crítica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opinió:
•  El comentari : és un article concís que té un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista habitual del mitjà i els temes són molt variats. De vegades el comentari pot aparèixer de manera simultània amb una notícia informativa sobre el mateix tema.
•  La columna : és un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitjà informatiu. El columnista treballa habitualment al diari en el qual té reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiança de la direcció i és afí a la línia editorial i a la seva ideologia. És el gènere periodístic més personal i l'estil pot ser molt variat. La tribuna lliure tracta qualsevol tema i el columnista pot fer-hi les conjectures que trobi oportunes per crear un estat d'opinió.
•  La col·laboració : és l'article d'opinió més extens. La direcció l'encomana a col·laboradors versats en alguna matèria.
•  L' acudit : és l'expressió d'una opinió en què l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crític i incisiu.

Les cartes a la direcció

Les cartes a la direcció exposen crítiques, denúncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o qüestions d'actualitat. No han de superar les vint línies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre lingüístic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogràfiques adients.

La crítica

La crítica és una modalitat del gènere d'opinió que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora d'una obra. L'encapçala una fitxa, que conté les dades més rellevants tant de l'obra com de l'autor o autora. El tipus de crítica que publiquen els mitjans informatius són: de literatura, arts plàstiques, música, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

EXAMEN:  dia 6 de juny

El Papa Fracnisco "Vendrá de muy buena gana" a España según Rouco Varela

El pasat divendres, Rouco es va reunir durant hora i miga en audiencia privada amb el Papa al Vaticano i li va traslladar l'invitació espanyola para que el Pontífice visite el nostre país al 2015.
Aquestainvitació que li va ser enviada a Benedicto XVI antes de la seva retirada.
El president de la CEE (Conferencia Episcopal Española) Antonio María Rouco Varela, ha asegurat aqueste mati que "El Papa quiere" (El Papa vol) vindre a Espanya per a celebrar el quint centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, que es cumpleix el 28 de març de 2015.
El cardenal va asegurar que "Vendrá de muy buena gana" (Vendra de molta bona gana) i l'unic que ens falta "Que configure su programa para saber cuándo y cómo" (Que configure el se programa per sapiguer quant i com) 
Rouco va declarar lo dit a la corresponsal en Ropa de Cope, propietat dels obispos espanyols, ya quees troba a la capital italiana participant en distintes reunion com membre del Consejo de Cardenales per el estudi dels problemes organitzatius i economics de la Santa Sede i com membre de la Congregació de Obispos. 

Polèmica publicitaria reobre debat sobre turisme sexual durant el Mundial

Sao Paulo, a 35 dies del Mundial, un cartel publicitari que insinua com una dona practica sexe oral a un futbolista.

El gover brasiler i varies ONG rebutjaron aquest polemic tema, que creuen que aquest tipus de inciatives suposen un pas enrere en la lluita contra el turisme sexual 

El cartel esta situat a algunes de les principals vies de entrada a Sao Paulo, va se llançat per un dels clubs de cites mes importants de la ciutat amb el fi de promocionar el seu hotel davant la arribada de turistes durant el Mundial, que comença el próxim mes de juni.

L 'ONG Plan,  que des de fa dècades lluita contra l'explotació sexual a Brasil, ha destacat que aquest tipus de publicitat associa la imatfe del país al sexe i destruixen els esforços pero combatre el turisme sexual.

La meua opinió la tinc molt clara, per desgracia, des dels anys 70', ens em convertit en turistes de diferents tipus, entre ells, sexuals.

A internet, hi ha agencies clandestines dedicades a aquesta practica que tan de moda va estar i encara no hem aconseguit eradicar. 

La gent es dirigis al lloc on desitja passar les seues vacances, llocs que normalment soles ser exotics per les seues dones

Molts tipus d'agències et faciliten tot, fins el plaer que et poc causar una prostituta.
A aquesta societat tot vale, lo legal i lo il-legat, sempre que tingues diners, es clar. 
La societat deuria acabar amb aquesta practica que l'unic que fa es vendre persones com si foren objectes.